Aquest diumenge passat s’ha dut a terme la 24a Piraguada en Defensa de l’Ebre organitzada per la Plataforma en Defensa de l’Ebre. Un exemple de constància, reivindicació i lluita en defensa d’un territori sovint ignorat, i de vegades també submís, als grans dirigents polítics i econòmics de la metròpoli barcelonina.
Un exemple, el de la PDE, que m’enorgulleix com a ebrenc i que em fa pensar si en moltes altres qüestions aquesta fermesa, constància, reivindicació i lluita no hagués fet que s’haguèssin aconseguit molts altres objectius que avui, malauradament, no s’han dut a terme o es van diluint i allargant amb els canvis de governs i el pas del temps.
Em refereixo, una vegada més, al canvi d’ubicació del nou hospital Universitari de les Terres de l’Ebre a Tortosa on considero que només és una excusa per allargar-ho en el temps o per no fer-lo. El xantatge que des de l’actual govern de la Generalitat s’està fent —amb l’excusa de la inundabilitat dels terrenys del Pla parcial antic Camí de Roquetes— per canviar-lo de lloc i allargar sine die una construcció absolutament necessària i urgent, només la poden justificar persones submises al poder econòmic i polític actual.
No podia imaginar que la meva opinió sobre el canvi d’ubicació del nou hospital a Tortosa pogués aixecar tanta polseguera fent que, fins i tot, l’actual govern de l’Ajuntament respongués als interrogants exposats. Per cert, sense aportar cap proposta que faci canviar la meva opinió, ans al contrari. De fet ells mateixos fan interpretacions diferents a la Llei d’excepcionalitat hidràulica segons sigui el nou hospital o les llars d’infants que ja s’estan construint, també, en zona inundable i dins del Règim Especial de Flux Preferent. I al final de la seva exposició, l’equip de govern conclou que el canvi d’ubicació es deu al fet que “…el canvi climàtic i les conseqüències de la DANA (…) fan que sigui més restrictiva la normativa per la construcció d’un equipament sensible com és un hospital, i la Generalitat no el vol construir en sòl inundable”. Una conclusió que no deixa de ser una interpretació interessada de la mateixa Llei d’Excepcionalitat Hidràulica i que retardarà molts més anys la seva construcció. L’excusa perfecta —per no dir xantatge als polítics locals— per dilatar-ho en el temps mentre s’inicien tot un seguit de tràmits administratius llarguíssims, que es poden veure alterats per les eleccions municipals que es duran a terme el 2027 o el 2028 al Parlament de Catalunya.
Perquè arriba una edat que a un ja se li fa difícil creure’s segons quines promeses si no van acompanyades d’un calendari i fets concrets que ho corroboren. El temps viscut i l’acumulació d’experiències fan que desconfies de segons qui ho promet, sobretot veient com en molts anys anteriors s’ha promès el mateix i no s’ha complit res. És a dir, paraules, paraules, paraules —com diu una cançó italiana—, i que el temps vagi passant, com en aquest cas del nou hospital, del qual ja en portem dinou, d’anys de promeses incomplertes.
Però el temps no menteix, el temps ens dirà si els interrogants que tinc i que he expressat públicament, qüestionant el canvi d’ubicació del nou hospital Universitari de les Terres de l’Ebre a Tortosa i que des del govern del mateix Ajuntament han contestat i com he dit abans, amb contradiccions sobre declaracions d’ells mateixos, són els correctes. Perquè, més enllà dels dubtes que tinc hi ha una afirmació que continuo mantenint: Amb aquest canvi d’ubicació, l’any 2030 no hi haurà nou hospital i el 2040, ja ho veurem. I tant de bo m’equivoqui.
I és precisament en aquesta afirmació on l’equip de govern de l’Ajuntament de Tortosa no contesta res. Silenci absolut sobre el més important. Perquè en definitiva la meva opinió i el que jo plantegi no té massa importància, l’important és que es faci el nou hospital a Tortosa i saber en quin temps estarà operatiu. Aquest és el gran interrogant que ni l’actual govern municipal a Tortosa ni el de la Generalitat han concretat.
Per cert, fa unes setmanes, quan vaig llegir la notícia que el delta de l’Ebre era un dels protagonistes de la Biennal d’Arquitectura de Venècia, em vaig preguntar: a Venècia —que viuen i conviuen dins l’aigua— com s’ho fan per tindre hospitals en una zona permanentment inundada?
Evidentment aquí també tenim tècnics qualificats amb les diferents disciplines —enginyeria, arquitectura, hidrologia, geologia, meteorologia— que ho farien possible. De fet, he pogut parlar amb tota una sèrie de persones, amb una formació acadèmica molt més amplia que la meva i un bagatge professional excel·lent, que s’han mostrat d’acord amb la meva opinió sobre la ubicació i construcció del nou hospital Universitari de Tortosa als terrenys del Pla parcial antic Camí de Roquetes, i que amb les mesures correctores adequades, ho veurien perfectament viable.
